REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE L’EXPERIÈNCIA DE CO-CREACIÓ

Reflexionant sobre la creació col·lectiva començaré pels avantatges, sobretot en una

activitat d’aquest tipus on l’objectiu és obtenir un disseny el màxim de innovador.

El major avantatge de la creació col·lectiva és la gran quantitat d’idees diverses que

s’arriben a generar. Cadascú té visions, opinions i experiències molt diverses, fet que

provoca que les idees siguin molt diferents de les que una persona sola pot generar.

Per altra banda, el desavantatge principal és que per poder avançar el treball, cada membre de l’equip dependrà sempre de la participació de tots els altres membres. Aquest fet

condicionarà sempre el ritme de treball, i aquest no sempre és el ritme que desitgen

tots els membres del grup.

Malgrat aquest inconvenient, conclueixo que gràcies al treball en equip hem aconseguit generar moltes més idees i molt més creatives que les que les que hagués aconseguit en un procés creatiu individual.

Repte 4: Escapa de l’aula!

Valoració personal

El que m’ha agradat d’aquest treball en equip és l’hora de fer propostes i generar idees. Llegint les idees i aportacions de les companyes generes idees noves que d’altra manera potser no hauries tingut. Amb el brainwriting han sortit idees interessants que han millorat amb la tècnica de l’atzar. Amb aquesta segona fins i tot s’han generat d’altres igualment atractives i gràcies a la llista d’atributs hem pogut millorar aspectes com el teixit o la personalització de la ronyonera. En general, i pels diferents compromisos de tots els integrants del grup, s’ha fet difícil poder treballar d’una manera més fluida en grup. Potser hauríem d’haver designat una persona que controlés el procés i tingués l’última paraula per decidir i desempatar en algunes ocasions.

Ronyonera del s.XXI

La nostra ronyonera del segle XXI, cosida amb materials 100% sostenibles i eco-firendly.

Aquesta busca la innovació gràcies a un petit LED incorporat dins i la seva flexible subjecció.

Inspirat en el tema del Quixot recreat enguany al carrer Verdi per les festes de Gràcia; i abanderant l’ODS d’aconseguir una educació de qualitat accessible per tothom; aquesta obra donarà a tothom l’accés a llibres i revistes. Fomentarà la lectura i oferirà recursos a tothom per poder enriquir-se de nous coneixements. Els usuaris tant podran gaudir de grans clàssics de la literatura, com de llibres de divulgació, d’articles d’actualitat, etc; amb la intenció d’aconseguir l’ODS de garantitzar una educació inclusiva, equitativa i de qualitat; i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida i per tots.

L’obra està formada per varis materials deixalla, reutilitzats i reciclats: A les façanes hi trobem els torsos dels ninots realitzats per a la decoració del carrer durant les festes de Gràcia. En el nas dels ninots hi trobem un tap de suro que fa la funció de penjador de paret; i en aquests penjadors de paret hi ha penjadors de roba fets amb filferro de metalls reciclats. D’aquí hi pengen llibres i revistes que les biblioteques han descatalogat, i que en comptes d’anar a la paperera podran seguir sent llegits. A més, els usuaris també podran fer-hi les seves aportacions, afegint-hi aquells llibres i revistes que ja han llegit.  Alhora també s’instal·len uns fils com els dels estenedors, de balcó a balcó; de manera que els veïns poden intercanviar els llibres i revistes entre ells mitjançant el fil d’estendre. Per evitar que la pluja malmeti els llibres i revistes, tota la instal·lació està coberta per un sostre fet d’ampolles de plàstic tallades; i per últim; evocant els molins del Quixot, damunt d’aquesta teulada hi trobem uns molins de vent fets amb matrícules velles.

No tota obra ha d’agradar per la seva bellesa, molts cops busquem la perfecció i ens perdem per camins infinits. La meva obra, ‘El Ying de Gràcia i el Yang de Tordera’, no serà la més maca ni la més acurada, però en la seva simplicitat respecta tot allò que s’ha volgut representar per mantenir una comunitat sostenible i una ciutat neta. Molts materials utilitzats son extrets de la pròpia naturalesa, des de la fusta, la palla o la gespa fins el suro o els diferents teixits de paper. Això permet als veïns del carrer Tordera conviure en un espai ric en sostenibilitat mentre recorden la cultura que els va fer ser premiats.

Després de dos anys estudiant disseny de moda, vaig descobrir molt sobre la gran problemàtica de les produccions a grans masses i el consumisme que predomina en la nostra societat. 

És un concepte que jo tinc molt en compte en el meu dia a dia, penso que és interessant fer ús de la segona mà, de reciclar tot allò que els altres no en fan ús, potser a tu sí que te’n fa de falta. El fet de voler produir a menor preu i amb majors beneficis, perjudica diàriament en la contaminació de la terra.

No és necessària aquesta producció massiva si tots en fem un ús sostenible i responsable de què comprem. D’aquesta manera, em va semblar molt atractiu transportar aquest tema al repte de l’assignatura, i relacionar-ho amb la temàtica del carrer Tordera.

La Xina és líder mundial en valor de la producció industrial, considerada com la fàbrica del món, però també el que més contamina Per tant, vaig decidir aprofitar l’ocasió per a crear una proposta de street art per a recordar la temàtica de les festes de gràcia i a l’hora crear consciència de l’objectiu 12 del desenvolupament sostenible de l’ONU, la producció sostenible i responsable a través d’un codi qr que et transporta a un documental sobre la producció masiva de la Xina i a l’hora, una campaña de recollida d’objectes per a reciclar-ho entre els veïns i evitar el consumisme irresponsable.

Adjunto link que es veu en millor resolució que si ho intento guardar en jpg:

https://www.canva.com/design/DAFR9nmSg2U/LjROL8J0T9NSwXHsF31Oig/view?utm_content=DAFR9nmSg2U&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=publishsharelink