REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE L’EXPERIÈNCIA DE CO-CREACIÓ

Reflexionant sobre la creació col·lectiva començaré pels avantatges, sobretot en una

activitat d’aquest tipus on l’objectiu és obtenir un disseny el màxim de innovador.

El major avantatge de la creació col·lectiva és la gran quantitat d’idees diverses que

s’arriben a generar. Cadascú té visions, opinions i experiències molt diverses, fet que

provoca que les idees siguin molt diferents de les que una persona sola pot generar.

Per altra banda, el desavantatge principal és que per poder avançar el treball, cada membre de l’equip dependrà sempre de la participació de tots els altres membres. Aquest fet

condicionarà sempre el ritme de treball, i aquest no sempre és el ritme que desitgen

tots els membres del grup.

Malgrat aquest inconvenient, conclueixo que gràcies al treball en equip hem aconseguit generar moltes més idees i molt més creatives que les que les que hagués aconseguit en un procés creatiu individual.

Sempre he estat acostumada a treballar en equip, ja que a l’escola on vaig impartir la secundària, fèiem fins i tot exàmens grupals. Però el que és cert, és que no és el mateix dur a terme treballs en grup presencialment, en els que la comunicació és molt fluida i fàcil, que fer un treball en grup telemàticament, pel fet que coincidir horaris entre membres de l’equip, és més complicat. Així i tot, penso que ens hem adaptat molt bé els uns als altres, respectant els nostres temps i també les habilitats més o menys potenciades de cadascú. Ha estat una tasca en la qual m’he sentit molt a gust i a més a més, m’ha agradat molt el fet de posar en comú, propostes, idees, tan diferents que hagin arribat a un mateix punt consensuant-les. En conclusió, recolzo totalment fer més treballs en equip durant el grau, és una manera d’aprendre a organitzar-se i d’aprendre de les capacitats d’altres companys.

Repte 4: Escapa de l’aula!

Valoració personal

El que m’ha agradat d’aquest treball en equip és l’hora de fer propostes i generar idees. Llegint les idees i aportacions de les companyes generes idees noves que d’altra manera potser no hauries tingut. Amb el brainwriting han sortit idees interessants que han millorat amb la tècnica de l’atzar. Amb aquesta segona fins i tot s’han generat d’altres igualment atractives i gràcies a la llista d’atributs hem pogut millorar aspectes com el teixit o la personalització de la ronyonera. En general, i pels diferents compromisos de tots els integrants del grup, s’ha fet difícil poder treballar d’una manera més fluida en grup. Potser hauríem d’haver designat una persona que controlés el procés i tingués l’última paraula per decidir i desempatar en algunes ocasions.

Ronyonera del s.XXI

La nostra ronyonera del segle XXI, cosida amb materials 100% sostenibles i eco-firendly.

Aquesta busca la innovació gràcies a un petit LED incorporat dins i la seva flexible subjecció.

Inspirat en el tema del Quixot recreat enguany al carrer Verdi per les festes de Gràcia; i abanderant l’ODS d’aconseguir una educació de qualitat accessible per tothom; aquesta obra donarà a tothom l’accés a llibres i revistes. Fomentarà la lectura i oferirà recursos a tothom per poder enriquir-se de nous coneixements. Els usuaris tant podran gaudir de grans clàssics de la literatura, com de llibres de divulgació, d’articles d’actualitat, etc; amb la intenció d’aconseguir l’ODS de garantitzar una educació inclusiva, equitativa i de qualitat; i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida i per tots.

L’obra està formada per varis materials deixalla, reutilitzats i reciclats: A les façanes hi trobem els torsos dels ninots realitzats per a la decoració del carrer durant les festes de Gràcia. En el nas dels ninots hi trobem un tap de suro que fa la funció de penjador de paret; i en aquests penjadors de paret hi ha penjadors de roba fets amb filferro de metalls reciclats. D’aquí hi pengen llibres i revistes que les biblioteques han descatalogat, i que en comptes d’anar a la paperera podran seguir sent llegits. A més, els usuaris també podran fer-hi les seves aportacions, afegint-hi aquells llibres i revistes que ja han llegit.  Alhora també s’instal·len uns fils com els dels estenedors, de balcó a balcó; de manera que els veïns poden intercanviar els llibres i revistes entre ells mitjançant el fil d’estendre. Per evitar que la pluja malmeti els llibres i revistes, tota la instal·lació està coberta per un sostre fet d’ampolles de plàstic tallades; i per últim; evocant els molins del Quixot, damunt d’aquesta teulada hi trobem uns molins de vent fets amb matrícules velles.

No tota obra ha d’agradar per la seva bellesa, molts cops busquem la perfecció i ens perdem per camins infinits. La meva obra, ‘El Ying de Gràcia i el Yang de Tordera’, no serà la més maca ni la més acurada, però en la seva simplicitat respecta tot allò que s’ha volgut representar per mantenir una comunitat sostenible i una ciutat neta. Molts materials utilitzats son extrets de la pròpia naturalesa, des de la fusta, la palla o la gespa fins el suro o els diferents teixits de paper. Això permet als veïns del carrer Tordera conviure en un espai ric en sostenibilitat mentre recorden la cultura que els va fer ser premiats.